19.IV.2011

Cuaderno de viaje "El inquilino del hielo"

 

 

Presentación en Centro Cultural Sa Nostra (Palma, 19 de abril de 2011)

El escritor mallorquín Miquel Àngel Lladó Ribas ha presentado una nueva edición del libro El inquilino del hielo, editado por Casabierta. La reedición de esta obra, que se ha publicado en versión bilingüe catalán y castellano, ha contado en esta ocasión con la colaboración de los niños del centro de autismo Gaspar Hauser. El inquilino del hielo había sido galardona en el año 2001 con el XV Premio de Poesía Guillem Colom Ferrà y su primera edición original en catalán se publicó en el 2002 en la colección ´El Turó´ de Sa Nostra.

El poemario de Miquel Àngel Lladó aborda la temática de las discapacidades, concretamente del autismo, trastorno que el autor conoce bien ya que le fue diagnosticado a uno de sus hijos. El trastorno autista es, según el Lladó, relativamente poco conocido. Con la reedición del libro, pretende ayudar a las familias que conviven con una persona afectada de autismo y proporcionarles una nueva visión, en positivo, de este trastorno.

La nueva edición del poemario fue presentada en el Centro de Cultura Sa Nostra de Palma en un acto celebrado el pasado martes que también contó con la participación de Maribel Morueco, directora del centro de autismo Gaspar Hauser, Javier Vellé, de la editorial Casabierta, y Antoni Sorà, director gerente de la Fundació Sa Nostra. Esta no ha sido la primera vez que Miquel Àngel Lladó invita a los lectores a romper barreras y prejuicios sobre las diferentes maneras de ser o de entender la vida. Ya lo había hecho en libros como Bagdad, un conte desfet (1992), Tocar mare (2004), La volta celeste (2006) y Com pluja menuda (2009), entre otras obras.

*texto de Diario de Mallorca. (J. Mateu)

 

 

Presentación en Calvià, Mallorca (20/4/2011)

No os podéis perder la presentación de este libro de poemas El inquilino del hielo, edición bilingüe catalán-castellano, de Miquel Àngel Lladó Ribas. En el acto se presentará una proyección de los dibujos realizados por los niños autistas del Centro Gaspar Hauser que ilustran el poemario y se recitarán algunos poemas incluidos en la obra.

Participarán: Javier Vellé (Casabierta Editorial), Maribel Morueco y M. Carmen Sánchez (APNAB), y el propio autor.

 

 

Presentación en Llibreria Àgora (1/6/2011)

 

 

Presentación en Barcelona (Espai Mallorca) i Cerdanyola (18-19/6/2011)

 

"Miquel Àngel Lladó Ribas o la poesia cercle" de Carles Cervello Español

És evident que qualsevol persona pot acostar-se a l'art des de diferents perspectives. Tots nosaltres partim d'un bagatge personal que ens defineix i que ens fa més o menys sensibles a determinades expressions de la creativitat humana. Amb la poesia passa el mateix i el llibre que ens ocupa, El inquilino del hielo / L'inquilí del gel del poeta Miquel Àngel Lladó Ribas, no és una excepció.

D’entrada, el lector hi pot entrar pel tema que representa l'eix conductor del poemari: l’autisme. En efecte, l’experiència concreta d'en Lluís, un dels fills de l'autor amb aquesta discapacitat, sobrevola cada un dels poemes del llibre i esdevé l’autèntica protagonista d’aquesta història d’amor que és L'inquilí del gel. Les persones sensibles amb aquesta situació, hagin conegut o no les circumstàncies personals de l’autor, de ben segur que trobaran en aquests versos una veu amiga, reconfortant i propera, que els farà bé. La poesia esdevé, d’aquesta manera, veu solidària on reconèixer i compartir unes mateixes vivències. T. S. Elliot parlava de la necessitat que el lector faci seus els versos creats pel poeta i, en el mateix sentit, Neruda reclamava que la poesia no és de qui l’escriu sinó de qui la necessita. Doncs bé, la poesia de Miquel À. Lladó se’ns fa necessària, precisament, perquè reflecteix meravellosament els sentiments de moltes persones. La poesia “cura” des de la sinceritat i la voluntat de compartir.

Una segona aproximació seria la del lector poc habituat a llegir poesia. Sovint, els mateixos poetes han fet de la poesia un element “estrany”, allunyat del comú de la gent. Allò sentit tants cops que la poesia “bona” és aquella difícil d’entendre s’ha escampat, de vegades, amb excessiva frivolitat. Tanmateix, a El inquilino del hielo trobem una poesia que, a partir d’imatges evocadores i suggerents, no costa d’entendre, que ens és accessible. I ho és perquè, per al poeta, la poesia és, sobretot, comunicació. L’artista té coses a dir i necessita trobar en el lector la complicitat necessària per tal que les seves paraules li arribin de veritat. El poeta Benjamín Prado diu que els poetes que ho basen tot únicament en l’enginy o l’exhibició formal “obliden la part de dins dels poemes, els converteixen en artefactes brillant i inútils i no arriben a través d’ells al fons de res.” La poesia de Lladó, un cop més, esdevé necessària perquè ens diu coses que ens arriben des de la bellesa formal i el rigor de qui coneix l’ofici al qual ha consagrat part de la seva vida.

I aquí rau la tercera de les aproximacions que volem proposar: la del lector habitual de poesia. Lladó fa temps que no ha de demostrar res a ningú sobre les qualitats de la seva obra, però per a qui no la conegui, L’inquilí del gel és una magnífica oportunitat d’entrar en una poètica plena de sensibilitat i rigor. En els seus versos, sovint propers a la prosa poètica, desfilen sensacions i sentiments a partir de metàfores molt ben trobades que ens aboquen a un món de colors i melodies encisadors. Heus aquí el cercle que esmentàvem en el títol d’aquestes línies. Dels sentiments a la poesia i de la poesia als sentiments. Un cercle perfecte on retrobar el millor de tots nosaltres i recuperar la confiança en l’ésser humà. A partir d’un tema no gens fàcil de tractar, Miquel À. Lladó Ribas construeix una bella història d’amor trenant per sempre les seves mans amb les del seu fill i, per extensió, amb les de tots els seus lectors. Potser aquest poema, titulat Un de cada mil, en sigui el millor testimoni: Algunes vegades/ m’afany a jugar a la loteria/ o compr el cupó/ i no m’adon/ que aquí, a la vora,/ a dues passes com aquell que diu,/ tenc la fortuna/ d’haver-te conegut,/ de fascinar-me/ amb la teva presència,/ de delir-me/ amb una sola de les teves mirades.

 

 

Miquel Àngel Lladó Ribas – Este fin de semana nuestro querido Inquilino del hielo se ha paseado (literalmente, y si no preguntadle a Maribel) por las calles de la llamada Ciudad Condal, la siempre bulliciosa y alegre Ville de Barcelonne, como dijo Samaranch cuando anunció aquella célebre e inolvidable candidatura de los Juegos Olímpicos de 1992.
El primero de los lugares donde recaló fue el Espai Mallorca del Carrer del Carme, 55, una librería-establecimiento que es algo así como una pequeña embajada de las Illes Balears en pleno centro de la ciudad y en la que se llevan a cabo exposiciones, presentaciones literarias, conciertos de música… Un espacio más que interesante dirigido por un equipo tan eficiente como encantador que hace que, nada más llegar, te sientas como en casa, en una atmósfera cálida donde los libros se entremezclan con la cultura, los vinos y algunos de los productos gastronómicos más emblemáticos de estas islas.

Fue en ese contexto donde Amanda Vich, directora de l’Espai, anunció a las 19.30 h del viernes 10 de junio la presentación de nuestro libro ante una variada y nutrida concurrencia. El primero en romper el hielo –y nunca mejor dicho- fue el bueno de Miguel Gallardo, padre de una niña con autismo y autor del cómic autobiográfico “María y yo”, sobre el que se ha realizado un corto con el mismo nombre de una más que notable calidad. Miguel se refirió a los paralelismos entre nuestro Inquilino y su María, con los que afirmó sentirse muy identificado, a la vez que expresó su convencimiento de que existen realidades, como la del autismo, que pueden ser descritas perfectamente a través del dibujo o la poesía, y que a menudo resultan más directas y clarificadoras que muchas explicaciones hechas desde los ámbitos científico o psicológico, no por ello igualmente necesarias e imprescindibles.
Las posteriores intervenciones de Maribel y Miquel Àngel se centraron en aspectos más relacionados con el tratamiento del autismo y la elaboración del libro respectivamente, sin dejar de lado una breve explicación sobre lo que es y significa Casabierta como editorial al (des)uso y a quién corresponde la idea y puesta en marcha de esta magnífica iniciativa. Fueron asimismo inevitables las emotivas referencias a la identidad de L’inquilí del gel, para quién hubo lecturas, gratos recuerdos y hasta alguna azul y furtiva lágrima… A continuación se entabló un interesante y animado coloquio entre los asistentes, en el que se abordaron temas tales como la convivencia con las personas con discapacidad y los enfoques personales y/o sociales sobre esta problemática.

 


Este acto tuvo su réplica al día siguiente en la población de Cerdanyola del Vallès, concretamente en el Espai Enric Granados de esta bonita localidad de la periferia de Barcelona. Allí y entre un ambiente en el que se respiraba literatura e indignación a partes iguales (era el sábado 11, día en que los ediles tomaban posesión de sus varas –y de sus privilegios, en opinión de muchos de los indignados concentrados en la plaza del Ayuntamiento-), el poeta y editor Carles Cervello se dirigió a una pequeña pero selecta concurrencia para hacer una bellísima reivindicación de la poesía y de la palabra como vehículos de la expresión del sentimiento, a la vez que cargó con exquisita elegancia contra el artificio y la hueca retórica que puebla buena parte del panorama poético actual. Todo un placer escuchar a este joven profesor-poeta-editor en tiempos de sequía ética y cultural, por lo que no nos queda sino decirle con toda el vigor y la fuerza de nuestros aún latentes corazones: Moltes gràcies, Carles!!
Y nada más, bueno sí, darle las gracias a Marina y Seni por ejercer de magníficos anfitriones en la presentación de Cerdanyola, por supuesto. Todo un lujo el haber tenido de compañeros de viaje tanta juventud, energía y entusiasmo unidos en una sola causa.
Lo dicho: este pequeño periplo catalán de El inquilino del hielo ha sido una gozada y un acicate que estamos seguros que tendrá su continuidad en próximas entregas, y si no al tiempo. Inquilinos e indignados a partes iguales, nos declaramos enamorados, como no, de los paisajes árticos, del hielo, de los pingüinos, de la belleza, de la justicia, de la solidaridad, de todos vosotros, amados y amadas cómplices de ésta nuestra pequeña pero ilusionada y necesaria causa.

*texto de Autismo Diario

 

Presentación en Menorca (Maó, 18 de noviembre de 2011)

Casabierta Editorial i l'Associació de Pares de Nins Autistes de les Balears "Gaspar Hauser" es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre "El inquilino del hielo", de Miquel Àngel Lladó Ribas (edició bilingüe català-castellà), que tindrà lloc el proper 18 de novembre a les 20 h a la sala de plens del Consell Insular de Menorca (Pl. de la Biosfera, 5, Maó). Hi participaran la Sra. Aurora Herráiz, consellera de Benestar Social i Joventut; Ponç Pons, poeta i escriptor; Maribel Morueco, directora d'APNAB, i el propi autor.

 

 

Presentación en Café Gijón (Madrid, 16 de febrero de 2012)

La Federación Española de Autismo, FESPAU, con la colaboración de Fundación ONCE, trae a la capital la nueva edición de la obra “El inquilino del hielo”, de Miquel Àngel Lladó Ribas. En un entorno tan oportuno para la cita como el Café Gijón, en el céntrico Paseo de Recoletos número 21 de Madrid, tendrá lugar el próximo día 16 de febrero a las 6 de la tarde. La presentación de esta obra poética, contará con la colaboración de la Asociación “Versos Pintados“, por lo que el evento ofrecerá también tiempo para el debate, la lectura de poemas y la tertulia.

 


El poemario de Miquel Àngel Lladó aborda la temática de la discapacidad, concretamente los Trastornos del Espectro del Autismo (TEA), descritos por el autor como una “sinuosa ruta del hielo” y muy bien conocidos por el mismo, ya que uno de sus hijos fue diagnosticado con dicho trastorno. Para Lladó, los TEA son relativamente poco conocidos, por lo que, con la reedición de este libro, pretende ayudar a las familias que conviven con una persona afectada de autismo y proporcionarles una nueva visión, en positivo, de este trastorno.
La obra, que ha sido galardona con el XV Premio de Poesía Guillem Colom Ferrà en el año 2001, vuelve a ser re-editada gracias a la asociación cultural mallorquina Casabierta, que patrocina esta nueva publicación de “El inquilino de hielo” en versión bilingüe (catalán – castellano) y en la que, para la ocasión, las letras se ven acompañadas de diversos dibujos elaborados por alumnos y alumnas del centro específico de autismo Gaspar Hauser, también en Mallorca. La presentación será llevada a cabo por personalidades como Maribel Morueco (directora de Gaspar Hauser), un representante de Fundación ONCE, Magdalena Tirado (escritora) y el propio autor Miquel Àngel Lladó Ribas, quien según palabras de Ferrà i Martorell “sabe deshacer la madeja de las desesperanzas para tejer una idea nueva o una fórmula renovada de lo que significa ser progenitor de un hijo con problemas”.

*texto de Autismo Diario

 

Presentación en Santa Margalida, Mallorca (9/3/2012)

Podria dir que també els camins de la poesia són inescrutables. Per un d'aquests camins vaig conèixer Miquel Àngel Lladó. Ara no ho record exactament, però potser per mitjà del nostre pintor en Guillem Crespí, em convidaren a participar a un recital poètic en una encantadora possessió d'Es Capd'allà, que ara seria incapaç de trobar de cap manera. Allà entre d'altres poetes: Xavier Abraham, Vicenç Calonge, potser també Carme Bennassar, vaig compartir una vetlada, prou agradable, també amb Miquel Àngel. Els dos érem més joves, però sens dubte amb semblants inquietuds i tocats pel corcó de la poesia que ens feia desplaçar, almanco a mi, a un racó amagat de l'altra part de Mallorca, per tal de prendre part en una vetlada poètica. D'aquell dia ençà ens hem tornat a trobar en distintes ocasions, sempre per les rutes de devenir poètic.

I ara, per mor dels envetricollats camins del laberint que és el món de la poesia, en el qual les sortides són nombroses, m'he tornat a trobar amb Miquel Àngel, aquest pic amb l'agradable tasca de presentar un llibre de poemes seu: L'inquilí del gel, llibre que ja coneixia de fa temps i que ara el tenim a les mans en una curosa edició bilingüe, català-castellà.

Miquel Àngel, llicenciat en Filologia Catalana, porta un considerable bagatge literari a la seva esquena entre llibres per a nins, narrativa, en aquest gènere cal destacar el llibre Tocar mare, amb el qual guanyà el premi Miquel Àngel Riera (2003) i poesia, aquests amb títols com: Jardí de quarentena, Illa de Corberana, Antull de tu, Reevidicació de Jane, Poemes de la piscina, La volta celeste, Com pluja menuda... i L'inquilí del gel, el llibre que ens ocupa. Aquest llibre meresqué el premi Guillem Colom Ferrà (2001).

Quan vaig sentir Miquel Àngel recitar els seus poemes en aquell indret amagat i quasi bucòlic, del Capdellà, interiorment no vaig poder menys que exclamar: “Uep! Un poeta que fa la seva poesia entenent”. Després de llegir alguns dels seus llibres m'he reafirmat en aquella primera impressió. Efectivament, la poesia de Miquel Àngel és clara, diàfana, entenedora, lluny de retoricismes recargolats i de metàfores enrevessades. Miquel Àngel diu el que vol dir amb paraules planeres, belles, i amb imatges que, lluny d'enterbolir els conceptes, els vesteix d'una lluminositat aclaridora, resplendent, directa...

El magnífic poeta Joan Margarit diu: “Pel que que fa a com a d'esser la poesia, jo diria que un poema s'ha d'entendre”. Hi estic completament d'acord, tot i que un poema pot tenir altres virtuts i qualitats, deixant de banda la claretat. Però, com és el cas de Miquel Àngel, a la seva poesia hi trobam almanco al meu parer, una preocupació fonamental per la comunicació i de la mà d'aquesta comunicació ens mena cap al sentiment. Ens ho diu Pere Rosselló en el pròleg del poemari “Poemes de la piscina”: “Miquel Àngel Lladó persegueix amb la poesia, part damunt qualsevol altre objectiu, establir una comunicació plena amb els seus lectors”. No cal doncs fer complicats exercicis d'interpretació perque les paraules, les idees, les imatges, que el poeta ens suggereix, lúcids i transpareents, arribin plenament a la nostra percepció sensible i que els seus poemes ens commoguin, ens emocionin i assoleixin la fondària del nostre sentiment.

En aquest llibre, “L'inquilí del gel”, el poeta entaula un diàleg, més aviat un monòleg, amb el seu fill que pateix una discapacitat. Penetra dins el seu món quasi infranquejable, i ens ho mostra amb una encertada metàfora: Entre tu i jo,/ a estones,/ s'interposa una porta blanca/.

Aleshores, jo diria que mitjançant aquest libre es crea un món, un espai, en el qual hi tenen cabuda el nin i el poeta, amb la intenció d'obrir portes, llevar entrebancs, enderrocar barreres que impedeixin el pas. I per bastir aquest univers poètic ha emprat uns materials extrets de la sempre difícil senzillesa, de la paraula nua i neta, però que, per mor d'aquesta, transparència té la virtut d'involucrar-nos en la seva vivència, de fer-nos partíceps, del seu caminar per aquest món i de les seves inquietuds i també dels seus jocs. Miquel Àngel ens dóna franca l'entrada en el seu habitacle, i una vegada dins ell ens regala l'emoció, la tendresa, la puresa del sentiment que ha guiat les seves paraules al llarg dels trenta poemes, dividits en dues parts: Territori de silenci i Les ales del pingüí, que componen aquest llibre. De la tendresa que ha omplert la ploma amb la qual ha escrit cada un dels poemes.

El poeta construeix l'iglú, a base de mots, amb el gel d'una relació quasi impossible, en el qual hi habita, amb tota la seva cruesa, l'inquilí que ell tant estima. I amb la màgia prodigiosa de la poesia, sols a l'abast d'un vertader poeta, i la tebiesa de l'amor de pare, logra convertir-lo en un espai càlid, confortable i lluminós.

Però l'aventura poètica no sols es limita a fer agradable l'estança en el reduït espai que el gel limita, sinó que obri horitzons amples per caminar o navegar cap a l'esperança.


Vull navegar amb tu/ a bord d'un vaixell trencaglaç,/ deixar enrere/ les gèlides aigües,/ retornar per sempre més/ a la nostra mar,/ la de cada dia,/ obrir un solc definitiu/ amb la meva quilla/
d'esperança...


No hi cap dubte que Miquel Àngel ha obert una escletxa, almanco a la meva consciència, i esper que en la vostra també quan hàgiu llegit aquest llibre, mitjançant la qual podem entreveure aquest món en el qual habita el seu fill. Un món que per a molts de nosaltres era desconegut, no voldria dir ignorat, però que si be sabíem de la seva existència, pensàvem que es trobava en una altra dimensió, ens agafava una mica enfora. Ara, per obra i gràcia d'aquest llibre, sabem que està un poc més aprop i, gràcies a la paraula feta poesia i de la mà d'un poeta com en Miquel Àngel, hem pogut copsar la realitat d'un món i d'una circunstància que ja mai més ens podran esser aliens.

Gràcies Miquel Àngel pels teus poemes, per obrir-nos els ulls, per fer-nos de qualque manera compartir amb tu, amb el teu fill, i segurament amb tantes altres persones que es troben en la mateixa circumstància, una vivència i una realitat.

*Texto de Rafel Bordoy

 

Presentación en Binissalem, Mallorca (15/3/2012)

 

 

 

Reseñas (1), (2), (3), (4), (5), (6)

 

 

 

Volver a CUADERNO DE VIAJE

 

MENU PRINCIPAL

 

BLOGVIDEOS

FACEBOOKFOTOS

 

 

 

 

 




CASABIERTA-ED © 2012 / diseño web VELLERTIGO